Fuente y campanario en plaza Iglesia.  Foto Gavilà.

Fuente y campanario en plaza Iglesia. Foto Gavilà.

Para medir el pulso de Gata hay que sumergirse de lleno en las calles del casco urbano y observar con atención. Los latidos son más fuertes e intensos a medida que uno se acerca a la plaza de la Iglesia, el corazón de Gata no sólo desde el punto de vista urbanístico, sino también del social, histórico y cultural.

For taking the pulse of Gata you have to go to the old part of town and pay attention. The beats are stronger when you are near the Church Square, the heart of Gata. The church square is called «the old square» too by the neighboors to distinguish it of the new square. It is an ancient square but with a big attractive because of its history. 

Per mesurar el pols de Gata cal submergir-se de ple en els carrers del casc urbà i observar amb atenció. Els batecs són més forts i intensos a mesura que un s’acosta a la plaça de l’Església, el cor de Gata no solament des del punt de vista urbanístic, sinó també del social, històric i cultural. 

Para medir el pulso de Gata hay que sumergirse de lleno en las calles del casco urbano y observar con atención. Los latidos son más fuertes e intensos a medida que uno se acerca a la plaza de la Iglesia, el corazón de Gata no sólo desde el punto de vista urbanístico, sino también del social, histórico y cultural.

La plaza de la Iglesia se conoce en Gata como la “plaça Vella”, plaza vieja, bautizada así por los vecinos de la localidad para distinguirla de la plaza nueva, “Nova”, de creación más reciente.  Es una plaza antigua, sí, pero el paso del tiempo ha dejado en ella huellas de distintas épocas históricas hasta llegar al presente. De ahí su inmenso atractivo.

Las tiendas, bares y restaurantes, el ir y venir de gentes, Art al Vent… ayudan a saber cómo es la vida en Gata hoy en día. Pero la singularidad del trasiego diario en la plaza reside más bien en el entorno en que se produce. Y es que en el lugar se concentran edificios y monumentos de gran valor histórico que asisten como invitados de piedra al trajín cotidiano de sus vecinos.

La Iglesia Parroquial de San Miguel, cómo no, preside la plaza. Se trata de un templo barroco, edificado entre 1660 y 1680, que consta de una nave central y dos laterales, un crucero, ocho capillas y una capilla de la Comunión. La fachada, sobria y llamativa, está orientada a la plaza. En ella destacan el pórtico y un campanario que consiguió lucir su remate definitivo en 1963.

Junto a la iglesia se encuentra la casa Abadía, en la que reside el párroco local, construida en 1886. Al otro costado de la plaza, en lo que ahora son los números 20, 21, 22 y 23, antiguamente se hallaba el palacio de la Duquesa de Almodóvar. Este edificio, que encierra interesantes historias sobre la vida de la duquesa, fue reformado durante el s. XVIII y se le dio una apariencia similar a la actual.

Y, casi señalando el punto más central de Gata, está la fuente de piedra de tosca obra del escultor de Jávea Vicent Bisquert Riera. La fuente fue inaugurada en 1944. Desde entonces ha servido como lugar de encuentro y de referencia, y ha calmado la sed de los viandantes durante muchos años.

En contraposición al carácter histórico de estas edificaciones, la plaza, a pesar de no tener grandes dimensiones, da cabida a una parte importante del tejido económico local. Así que, además de visitar los monumentos, para hacerse una idea real de cómo es la gente de Gata y cómo vive su día a día, hay que acercarse a la frutería de Ca La Datilera, a la Óptica Signes, a la tienda de pinturas Negre Fum, al quiosco de Doloretes, a la papelería Font, a PC Inforcom o al bar Ca Corder. Seguro, seguro, que vuelves.

 

*Bibliografía: “Gata de Gorgos. Geografia, historia, patrimoni”, de Rafa Jordà, Ramon Yago y Abel Soler.

Plaza de la Iglesia. Foto Gavilà.

Plaza de la Iglesia. Foto Gavilà.

The heart of town with a great history

For taking the pulse of Gata you have to go to the old part of town and pay attention. The beats are stronger when you are near the Church Square, the heart of Gata. The church square is called «the old square» too by the neighboors to distinguish it of the new square. It is an ancient square but with a big attractive because of its history. 

Shops, bars and restaurants, the comings and goings of the people, Art al Vent…help to know how is the life in Gata now. 

There are buildings and monuments with a great history value. The paridh church of San Miguel dominates the square. It is a Baroque temple, builded between 1660 and 1680. It is made ip of one central and two laterals naves, one transept, eight chapels and one communion chapel.

The façade is pointed to the square and the portico and the belltower stand out since 1963. 

Next to the church is the Abadia’s House, where the parish priest lives, builded in 1886. At the other side of the square, where now are the numbers 20,21,22 and 23, there was the Duquesa d’Almodovar Palace. This building was reformed during XVIII century and it was like now. 

The stone fountain is just in the center and was created by Javea’s sculptor Vicent Bisquert Riera. The fountain was inaugurated in 1944. Since then it has been a meeting point and satisfy the thirst of a lot of people. 

In the square there are many commerces too: Ca La Datilera fruit shop, Optica Signes, pains shop Negre Fum, doloretes refreshments and sweet stand, font stationery shop, PC Inforcom and Ca Corder bar. 

Sure you will come back

Fachada iglesia. Foto Alberto Cardona.

Fachada iglesia. Foto Alberto Cardona.

El cor d’un poble carregat d’història
 
Per mesurar el pols de Gata cal submergir-se de ple en els carrers del casc urbà i observar amb atenció. Els batecs són més forts i intensos a mesura que un s’acosta a la plaça de l’Església, el cor de Gata no solament des del punt de vista urbanístic, sinó també del social, històric i cultural. 
La plaça de l’Església es coneix en Gata com la “plaça Vella”, batejada així pels veïns de la localitat per a distingir-la de la plaça nova, de creació més recent. És una plaça antiga, sí, però el pas del temps ha deixat en ella petjades de diferents èpoques històriques fins arribar al present. D’ací el seu immens atractiu.
Les tendes, bars i restaurants, l’anar i venir de gent, Art al Vent… ajuden a saber cóm és la vida en Gata ara per ara. Però, la singularitat del tràfec diari a la plaça resideix més aviat en l’entorn en què s’hi produeix. I és que en el lloc s’hi concentren edificis i monuments de gran valor històric que assisteixen com convidats de pedra al tràfec quotidià dels seus veïns. 
L’Església Parroquial de San Miguel, cóm no, presideix la plaça. Es tracta d’un temple barroc, edificat entre el 1660 i el 1680, que consta d’una nau central i dos laterals, un creuer, vuit capelles i una capella de la Comunió. La façana, sòbria i cridanera, està orientada a la plaça. Hi destaquen el pòrtic i un campanar que va aconseguir lluir el seu remat definitiu al 1963. 
Al costat de l’església es troba la casa Abadia, on resideix el rector local, construïda en 1886. A l’altre costat de la plaça, on ara són els números 20, 21, 22 i 23, antigament es trobava el palau de la Duquessa d’Almodóvar. Aquest edifici, que tanca interessants històries sobre la vida de la duquessa, va ser reformat durant el s. XVIII i se li va donar una aparença similar a l’actual. 
I, quasi assenyalant el punt més central de Gata, està la font de pedra de tosca obra de l’escultor de Xàbia Vicent Bisquert Riera. La font va ser inaugurada en 1944. Des de llavors ha servit com a lloc de trobada i de referència, i ha calmat la set dels vianants durant molts anys. 
En contraposició al caràcter històric d’aquestes edificacions, la plaça, tot i que no té grans dimensions, dóna cabuda a una part important del teixit econòmic local. Així que, a més de visitar els monuments, per fer-se una idea real de cóm és la gent de Gata i óom viu el seu dia a dia, cal acostar-se a la fruiteria Ca La Datilera, a l’Òptica Signes, a la tenda de pintures Negre Fum, al quiosc de Doloretes, a la papereria La Font, a PC Inforcom o al bar Ca Corder. Segur, segur, que hi tornes.*Bibliografia: “Gata de Gorgos. Geografia, història, patrimoni”, de Rafa Jordà, Ramon Yago i Abel Soler.