Representación del milagro

Foto del Facebook Representació Miracle de l’arbre blanc

Com tot poble que es precie, Gata té una llegenda i està relacionada amb el seu patró, el Santíssim Crist del Calvari i la seua ermita. El que es coneix com “El miracle de l’arbre blanc” es remunta al segle XIX i té el seu origen en la gran devoció que les veïnes i veïns de Gata professen al Crist.

Gata has got a legend related to its saint, “Santíssimo Cristo del Calvario” and its hermitage. It is called “ White Tree Miracle” and it dates back to XIX century and its origin is the big devotion that local people have to the Christ.

Como todo pueblo que se precie, Gata tiene una leyenda y está relacionada con su patrón, el Santísimo Cristo del Calvario y su ermita. Lo que se conoce como “El miracle de l’arbre blanc” –el milagro del árbol blanco- se remonta al siglo XIX y tiene su origen en la gran devoción que las vecinas y vecinos de Gata profesan al Cristo.

Conta la llegenda que en el marc de la Guerra de la Independència, el 7 de juliol de 1812 les tropes franceses que es trobaven a Dénia van anar a ocupar el poble de Gata. Davant la notícia de l’atac francès els veïns de la localitat van anar a refugiar-se a l’ermita on es va produir el “miracle”. Diuen que els atacants tan sols van poder arribar fins a l’altura d’un arbre les fulles del qual són blanques pel revers (l’arbre blanc), situat a l’entrada del santuari. De sobte, l’arbre va començar a moure’s bruscament i a emanar una llum blanca que va encegar els cavalls espantant-los del lloc. El centelleig va espantar també els genets que van fugir perseguint les seues muntures. Segons la llegenda la llum va ser obra del Crist que va intervenir per tal de salvar les famílies gateres allí protegides.

En el 2012, dins dels actes del 250 aniversari de l’arribada del Santíssim Crist del Calvari a Gata, es va celebrar el bicentenari del misteri amb una representació del miracle. La idea va ser d’Antonio Monfort Mulet, qui recorda l’acte com un “esdeveniment històric” en la vida de Gata posat que es tracta de la primera representació de la llegenda. El grandiós d’aquell 7 de juliol de 2012 va ser la implicació de tots els col·lectius culturals i els veïns del poble, que van participar de forma activa en la representació i van acudir-hi en massa a observar el que succeïa. Des del cor de Gata, fins l’ermita, tots els carrers estaven abarrotats de gents que s’havien vestit a l’ús de 1812, retornant la localitat a un moment decisiu en la seua història. “Enviàrem una carta i la resposta va ser que hi va participar tot el poble. Es van implicar tots els estaments culturals, carreters, la banda de música, grup de danses, dolçainers, comerciants, penyes i quadrilles…”, assenyala Monfort. La representació tenia forma poètica i es va fer amb un guió que ell mateix va escriure inspirant-se en la llegenda del miracle posat que el fet no està documentat. Existeix, açò sí, un quadre del pintor José Costa Signes, que reprodueix el moment del miracle. L’obra es troba al saló de plens de l’Ajuntament.

La mirada d’Antonio Monfort condueix fins  l’ermita en la qual roman el Santíssim Crist del Calvari durant la major part de l’any, perquè tan sols baixa al poble durant les festes que se celebren en el seu honor (a l’agost). “Un lloc emblemàtic”. El temple està a la part alta d’un pujol des de la qual es contempla tot el poble de Gata i gran part del seu terme municipal. Un dels elements més característics és el camí del Calvari que porta fins allí. El trajecte està marcat per les 14 capelles del Viacrucis construïdes en el 1905. L’ermita es va edificar del 1762 al 1770 i fins a l’actualitat ha tingut diverses reformes, la més important en 1974. El temple està en una plaça redona vorejada per xiprers. L’entorn, comenta Monfort “convida al recolliment per la pau i les vistes. Per a la gent del poble pujar allí significa retrobar-se amb un mateix perquè tots ens sentim identificats amb el patró”. Especialment, en els diumenges de l’estiu en els quals se celebren misses a l’aire lliure en l’emblemàtica plaça.

Miracle de l'arbre blanc

Antonio Monfort junto al cuadro que representa el milagro

A legend village

The legend tells that in the Independence War, 7th july 1812, the french troops that were in Dénia, went to conquer the Gata village. When local people knew that thay went to shelter themselves to the hermitage where the “miracle” happened. People say that the attackers could arrive to a tree which leafs are white on the back (White Tree), located in the entrance of shrine. Then, the tree started to move stronger and originated a white light that blinded to the horses chasing away from there. The glitter scared the horseman too.  El destello asustó también a los jinetes que huyeron persiguiendo a sus monturas. According to the legend, the light was a Christ act who did it to protect the Gata’s families that were there.

In 2012, the bicentennial of mystery was celebrated with a performance of miracle and was included in the events celebrated because of 250 anniversary of Santísimo Cristo. Antonio Monfort Mulet was who had this idea and he remembered the act like an “historical event” in Gata’s life because it is the first performance of the legend. The most important thing this 7th of july was all cultural associations and local people got involved and participated in the performance and saw what happened there. From heart of Gata to the hermitage, all streets was full of people dressed like 1812. “We sent a letter and the answer was that all village participated in it: cultural states, cart drivers, the band of music, dances group, dolçainers, shop-keepers, groups of friends…” Monfort says. The performance had a poetic shape and it did with a script writed by A. Monfort inspiring in a legend of the miracle because it are not documented. There is a picture of Jose Costa Signes that recreate the miracle moment. This work is in the assembly hall of city council.

Antonio Monfort direct his gaze to the hermitage where the Santísimo Cristo del Calvario is the most part of the year, just come down to the village because of festivities that are celebrated for it in august. “an emblematic place”. The shrine is at the top of the hill from where you can see all Gata’s village and part of its municipal boundary. One of the elements more characteristic is the Way of the Cross. The way has 14 stations of the cross built in 1905. The hermitage was built from 1762 to 1770 and actually it has had some refurbishments, the most important in 1974. The shrine is a round square bordered with cypresses. The environment, Monfort says, “ invite to retreat because of the peace and the sights. For the local people come up there is like reencounter with oneself because everybody identify with the Saint”. Specially, on summer Sundays when they celebrate outdoor masses in the emblematic square. 

Ermita Santísimo Cristo

Ermita de Gata. Gavilà Fotografia.

Un pueblo de leyenda

Cuenta la leyenda que en el marco de la Guerra de la Independencia, el 7 de julio de 1812 las tropas francesas que se encontraban en Dénia fueron a tomar el pueblo de Gata. Ante la noticia del ataque francés los vecinos de la localidad fueron a refugiarse a la ermita en la que se produjo el “milagro”. Dicen que los atacantes tan sólo pudieron llegar hasta la altura de un árbol cuyas hojas son blancas por el reverso (l’arbre blanc), situado a la entrada del santuario. De repente, el árbol comenzó a moverse bruscamente y a emanar una luz blanca que cegó a los caballos ahuyentándolos del lugar. El destello asustó también a los jinetes que huyeron persiguiendo a sus monturas. Según la leyenda la luz fue obra del Cristo que intervino para proteger a las familias gateras allí resguardadas.

En el 2012, dentro de los actos del 250 aniversario de la llegada del Santísimo Cristo del Calvario a Gata, se celebró el bicentenario del misterio con una representación del milagro. La idea fue de Antonio Monfort Mulet, quien recuerda el acto como un “acontecimiento histórico” en la vida de Gata puesto que se trata de la primera representación de la leyenda. Lo grandioso del aquel 7 de julio de 2012 fue la implicación de todos los colectivos culturales y los vecinos del pueblo, que participaron de forma activa en la representación y acudieron en masa a observar lo que sucedía. Desde el corazón de Gata, hasta la ermita, todas las calles estaban abarrotadas de gentes que se habían vestido al uso de 1812, devolviendo a la localidad a un momento decisivo en su historia. “Enviamos una carta y la respuesta fue que participó todo el pueblo. Se implicaron todos los estamentos culturales, carreteros, la banda de música, grupo de danzas, dolçainers, comerciantes, peñas y cuadrillas…”, señala Monfort. La representación tenía forma poética y se hizo con un guión que él mismo escribió inspirándose en una leyenda del milagro puesto que el hecho no está documentado. Existe, eso sí, un cuadro del pintor Jose Costa Signes, que reproduce el momento del milagro. La obra se encuentra en el salón de plenos del Ayuntamiento.

La mirada de Antonio Monfort conduce hasta la ermita en la que permanece el Santísimo Cristo del Calvario durante la mayor parte del año, puesto que tan sólo baja al pueblo durante las fiestas que se celebran en su honor (en agosto). “Un lugar emblemático”. El templo está en lo alto de una colina desde la que se contempla todo el pueblo de Gata y gran parte de su término municipal. Uno de los elementos más característicos es el camino del Calvario que lleva hasta allí. El trayecto está marcado por las 14 capillas del Vía Crucis construidas en el 1905. La ermita fue edificada del 1762 al 1770 y hasta la actualidad ha tenido varias reformas, la más importante en 1974. El templo está en una plaza redonda bordeada por cipreses. El entorno, comenta Monfort “invita al recogimiento por la paz y las vistas. Para la gente del pueblo subir allí significa reencontrase con uno mismo porque todos nos sentimos identificados con el patrón”. Especialmente, en los domingos del verano en los que se celebran misas al aire libre en la emblemática plaza.