Martí · Foto Gavilà

Martí · Foto Gavilà

Juan Martí ha sido el alma del bar “Ca Martí”, en el corazón de Gata. El bar lo abrió su padre, José Martí Diego, en 1953, pero él y sus dos hermanos, Miguel y Pepe, tomaron las riendas del negocio de bien jóvenes. Al final el negocio fue traspasado, pero sigue siendo un punto de encuentro para jugar la partida a la hora del café, para tomar unas tapas o para cenar en fechas tan señaladas como las fiestas del Santíssim Crist.

Juan Martí has represented “Ca Martí” bar, at the heart of Gata. His father, José Martí Diego, opened this bar in 1953, but he and his brothers, Miguel and Pepe, taked control of the business when they were very young. Finally, the bar was sold, but it is a meeting point to play a match at coffee time, take tapas or dinner in festivities.

Juan Martí ha sigut l’ànima del bar “Ca Martí”, en el cor de Gata. El bar ho va obrir el seu pare, José Martí Diego, en 1953, però ell i els seus dos germans, Miguel i Pepe, van prendre les regnes del negoci de ben joves. Al final el negoci va ser traspassat, però segueix sent un punt de trobada per a jugar la partida a l’hora del cafè, per a prendre unes tapes o per a sopar en dates tan assenyalades com les festes del Santíssim Crist. 

Juan Martí ha sido el alma del bar “Ca Martí”, en el corazón de Gata. El bar lo abrió su padre, José Martí Diego, en 1953, pero él y sus dos hermanos, Miguel y Pepe, tomaron las riendas del negocio de bien jóvenes. Al final el negocio fue traspasado, pero sigue siendo un punto de encuentro para jugar la partida a la hora del café, para tomar unas tapas o para cenar en fechas tan señaladas como las fiestas del Santíssim Crist.

Con más de 60 años de trayectoria, lo que hay en “Ca Martí” son muchas historias que contar. Anécdotas y momentos que Juan recuerda perfectamente y relata gustosamente a quien se interesa. Cuenta que antes el bar era un bullicio, que se echaban horas y horas de juego, a las cartas y el dominó, cosa que “se ha perdido”. “Antes la gente no tenía más opciones que el bar” y era donde pasaba las horas después de largas jornadas de trabajo en el campo.

Los mejores años, según Martí, fueron “los de la uva pasa. A la una, cuando acababan la jornada, los trabajadores venían al bar a hacerse la picaeta”. También fueron buenos tiempos los años 60-65, “cuando comenzó la industria del mimbre. Gata crecía muy deprisa y esto estaba siempre lleno”. Hubo años en que “teníamos que echar a los clientes a las dos de la mañana, porque venían después de la sesión de cine y se quedaban tan a gusto hasta las tantas”.

Los recuerdos de Juan Martí brotan con facilidad. Habla con nostalgia sobre el “Ca Martí” con mesas de las de mármol con pie de metal y sillas tipo sillón, lleno de gateros compartiendo juego, copa y alguna de las tapas que hacía: “polp amb penques”, “botifarra en oli”, “seba torrada amb anxova”… Y recuerda, también, los momentos en que los vecinos del pueblo acudían al salón del primer piso para poder ver la televisión en uno de los pocos televisores que había en Gata. Todo ha cambiado. Las fiestas son las fechas que más público llevan al bar y las partidas son cada vez menos frecuentes, aunque quedan los asiduos. Después de contar algunas de las historias, Juan Martí vuelve a la mesa en la que sus amigos, jubilados como él, manejan con destreza las fichas del dominó.

Ca Martí · Foto Gavilà

Ca Martí · Foto Gavilà

“Ca Martí”, 61 years of stories

Juan Martí has represented “Ca Martí” bar, at the heart of Gata. His father, José Martí Diego, opened this bar in 1953, but he and his brothers, Miguel and Pepe, taked control of the business when they were very young. Finally, the bar was sold, but it is a meeting point to play a match at coffee time, take tapas or dinner in festivities.

With more than 60 years of career, in “Ca Martí” there are a lot of stories to tell about. Anecdote and moments that Juan perfectly remember and tells with pleasure for those interested. He tells that the bar was a hubbub, where people played matches, cards and dominoes, and “this finished”. “Before people hadn’t more options that the bar to go out” and it was where spent their time after work in the fields.

Better years, according to Martí, were “raisin years”. At 13 o´clock, when working day finished, workers came to the bar to take the tapa”. 60-65’ years were good time too, it was “when began the wicker industry.  Gata grew quickly and the bar was always full”. There were years in which we had to chase out customers at 2 a.m., because they came after the cinema and they felt comfortable with it.”

Juan Martí remembers appear ease. He talk about “Ca Martí” with marble tables with metal base and armchairs, full of “gateros” playing, drinking and eating tapas like “octopus with main ribs”, “blood sausage in oil”, “grilled onion with anchovy”… and he remember too the moments in which Gata people went to his living room in the first floor to watch tv. All changed. Festivities are days that the bar is fuller and matches are less frequent. After telling some stories, Juan Martí, go to play the match with his friends, retired like him, that play dominoes very good. 

Ca Martí · Foto Gavilà

Ca Martí · Foto Gavilà

“Ca Martí”, 61 anys d’històries
Juan Martí ha sigut l’ànima del bar “Ca Martí”, en el cor de Gata. El bar ho va obrir el seu pare, José Martí Diego, en 1953, però ell i els seus dos germans, Miguel i Pepe, van prendre les regnes del negoci de ben joves. Al final el negoci va ser traspassat, però segueix sent un punt de trobada per a jugar la partida a l’hora del cafè, per a prendre unes tapes o per a sopar en dates tan assenyalades com les festes del Santíssim Crist. 
Amb més de 60 anys de trajectòria, el que hi ha a “Ca Martí” són moltes històries que contar. Anècdotes i moments que Juan recorda perfectament i relata gustosament a qui s’interessa. Conta que abans el bar era una bullícia, que es tiraven hores i hores de joc, a les cartes i el dòmino, cosa que “s’ha perdut”. “Abans la gent no tenia més opcions que el bar” i era on passava les hores després de llargues jornades de treball en el camp. 
Els millors anys, segons Martí, van ser “els de el raïm passa. A la una, quan acabaven la jornada, els treballadors venien al bar a fer-se la picaeta”. També van ser bons temps els anys 60-65, “quan va començar la indústria del vímet. Gata creixia molt de pressa i açò estava sempre ple”. Va haver-hi anys en què “havíem de tirar els clients a les dos del matí, perquè venien després de la sessió de cine i es quedaven tan a gust fins les tantes”.
Els records de Juan Martí brollen amb facilitat. Parla amb nostàlgia sobre el “Ca Martí” amb taules de les de marbre amb peu de metall i cadires tipus butaca, ple de gaters compartint joc, copa i alguna de les tapes que feia: polp amb penques, botifarra en oli, seba torrada amb anxova… I recorda, també, els moments en què els veïns del poble acudien al saló del primer pis per tal de veure la televisió en un dels pocs televisors que hi havia a Gata. Tot ha canviat. Les festes són les dates que més públic porten al bar i les partides són cada vegada menys freqüents, encara que queden els assidus. Després d’explicar algunes de les històries, Juan Martí torna a la taula on els seus amics, jubilats com ell, manegen amb destresa les fitxes del dòmino.