L’ermita del Santíssim Crist del Calvari està dedicada al patró del poble que porta el mateix nom que este preciós lloc.
La història conta que Vicente Mulet, nascut en gata, beneficiat de la Catedral i rector de Dénia, va veure unes llums durant un passeig per la platja. Quan es va acostar, va veure que hi havia surant una xicoteta imatge d’un Crist crucificat. En arribar a Gata, va comptar el succeït i va impulsar la construcció d’una capella on allotjar i venerar la imatge.
Amb l’ajuda dels principals agricultors del poble i els recursos del rector de Dénia, en 1762 es va començar a construir. En 1770 es va celebrar allí la primera missa.
Una altra llegenda conta que, durant la Guerra del Francés en 1812, moltes persones van decidir amagar-se en l’Ermita. Uns soldats van arribar i, en veure-la, van decidir acostar-se però a pocs metres, un àlber blanc va començar a moure’s ràpidament i a desprendre una forta resplendor que va encegar als soldats, va espantar als cavalls i això va provocar la seua fugida.
Anys més tard, en 1905, es van construir les catorze estacions del Via Crucis i també l’espadanya, que corona la façana i allotja la campana.
Lamentablement, durant la Guerra Civil Espanyola es van destruir totes les imatges i ornaments i l’edifici va funcionar com a hospital i dependències benèfiques. Fernando soler i José Vives es van trobar la figura del Crist partida en diversos trossos i van decidir amagar-los en diversos llocs. Jaime Mulet, en acabar la guerra, va traslladar les restes a València i va costejar la restauració. EN el 52 es van beneir les catorze noves estacions del calvari.
La gran reforma final i va anar en 1974. Es va demolir el sostre i teulada, instal·lació de llum elèctrica, el picat i lluïment dels murs, obertura de buits per a les vidrieres, el basament i els capitells dels pilars, un nou paviment, la construcció de la vorera que envolta l’edifici, etc.
Ací dins descansa durant tot l’any el Crist del Calvari, patró de Gata, i que baixa cada any durant l’inici de les festes patronals i torna a descansar el dia 6 d’agost fins l’any vinent. La processó que ho acompanya cada any és multitudinària i molt bonica de veure.
