A Gata comptem amb restaurants fantàstics que, a força d’esforç i treball, fan que quan els proves sempre vulguis repetir. És el cas de La Cosa Nostra Pizzeria, un restaurant que es reinventa cada dia per oferir novetats culinàries a tots els que la visiten. Avui anem a conèixer una mica més la seva trajectòria.
Quants anys porteu en el restaurant?
En novembre d’enguany farà quinze anys que La Cosa Nostra va obrir les seues portes per primera vegada.
Com va sorgir la idea o el interès per obrir aquest negoci?
Algú pot pensar que va ser idea meua, pel fet de que la meua família de Dénia s’ha dedicat sempre a l’hostaleria, però en realitat l’autèntica impulsora del projecte va ser Maria, que portava molts anys treballant en una agència de viatges i ja estava un poc farta de la feina d’oficina. Com que li agrada molt cuinar, va pensar que podríem provar d’obrir un lloc de menjars en el local que teníem baix de casa… I ací estem, quasi quinze anys després.
Coca de tomaca i pèsols
Quan de temps porteu integrats en l’àmbit de la restauració?
Com ja he dit, jo vinc de família hostalera, però Maria, que és el cor i l’ànima del projecte, no havia tingut mai cap relació laboral amb aquest àmbit.
Quins són els secrets de l’èxit en un negoci d’aquest tipus?
Si consideres un èxit mantindre les portes obertes durant quinze anys, malgrat la crisi financera del 2008, malgrat l’actual crisi sanitària provocada per la COVID-19 i malgrat tindre el nostre local en un barri obrer especialment castigat pel tancament de tendes i negocis en els darrers anys, aleshores pots dir que hem tingut èxit, però a nosaltres no ens agrada gens aquest terme perquè té massa connotacions neoliberals. A nosaltres ens agrada pensar que tenim un ofici, no un negoci.
Quina ha sigut la clau per a atraure clients?
Aquesta pregunta també està feta des d’una perspectiva neoliberal, fonamentada en la gran mentida de que pots controlar-ho tot. Nosaltres no tractem a la gent com si fos un ramat o un eixam de mosques al que volem conduir cap a un lloc determinat per a escurar-los les butxaques. Nosaltres, senzillament, fem una proposta gastronòmica que ens satisfà i esperem que siga del gust de la gent que ens visita. El boca-orella fa la resta.
Com aconseguiu fidelitzar-los?
És molt satisfactori quan els clients tornen a ta casa després d’haver tastat el que fas. L’únic mètode que practiquem per a que això passe és treballar molt i amb honestedat, mirant que els preus no es disparen i cuidant la qualitat de la matèria primera, donant als productes de temporada el protagonisme que mereixen. Per altra banda tenim a Sara, que és la nostra cambrera des de fa 10 anys i a qui considerem un membre més de la nostra família. Estem segurs de que la seua naturalitat i simpatia ens ha ajudat a fidelitzar a molts clients.
Quins aspectes trobeu que fan que una persona trie un determinat restaurant?
Jo entenc que la gent que va a un lloc a menjar busca una experiència completa. Si el menjar està bo, però el servei és un desastre difícilment quedarà satisfet el client que et visita. Jo crec que s’ha de buscar una coordinació i coherència entre diferents factors, com ara la cuina, el preu, el servei, la neteja, la decoració, l’ambient, etc. Si tots eixos factors estan en consonància és molt possible que el client quede content i torne.
Quins aspectes del servei al client creieu que són més importants per a un negoci d’aquest tipus?
Com ja he comentat abans, nosaltres juguem amb avantatge en aquest aspecte, ja que tenim a Sara, que estima la seua feina i té la capacitat de transmetre eixa estima als clients que ens visiten. Ella ajuda a crear un bon ambient per a que els clients es relaxen i puguen gaudir del menjar i la beguda sense impostures.
Què recomaneu per a ser un referent en el mercat?
No tinc ni idea. Nosaltres tenim el nostre projecte, les nostres idees i tractem de dur-les a terme fent el que he esmentat anteriorment. No volem ser (ni sabríem ser) cap referent. Senzillament tractem de gaudir d’allò que fem i tractem de transmetre eixa joia a la gent que ens visita.
Per què pizzes i pasta?
La cuina italiana ha estat sempre una de les nostres opcions gastronòmiques predilectes. Quan estàvem collant la idea d’obrir un lloc de menjars no hi havia cap local amb aquesta oferta en Gata de Gorgos i això ens va ajudar a decidir-nos per aquest tipus de plats. Sincerament, pensàvem que, al oferir allò que no estava present en el mercat gastronòmic de Gata, teníem més probabilitat de consolidar-nos. Fa uns anys vàrem canviar els nostres logos i vàrem decidir incloure un signe interrogant després de la paraula “pizzeria”, perquè ja feia temps que sentíem que volíem reivindicar productes i plats més autòctons i desitjàvem alliberar-nos un poc d’aquesta etiqueta i oferir als nostres clients opcions gastronòmiques difícils de veure en altres restaurant “italians”.
Quin és el plat que més èxit ha tingut?
Si et refereixes al més venut no hi ha dubte de que és la pizza, però des de fa un temps, potser coincidint amb l’explosió del projecte Blat de La Marina, les coques també tenen molt bona acollida per part dels nostres clients.
Com heu adaptat el restaurant a la crisi sanitària?
El canvi més significatiu en aquest aspecte ha estat no permetre l’accés al menjador a la gent que ve a recollir comandes per emportar. Vàrem instal·lar un mampara en l’entrada on atenem a aquests clients i només deixem passar al menjador a les persones que han reservat taula. Òbviament, hem incrementat la neteja i desinfectem les taules i les cadires només marxen els clients que les han utilitzat. També hem llevat algunes taules per tal d’augmentar l’espai de seguretat entre els clients i hem limitat el nombre de comensals conforme a les indicacions de les autoritats sanitàries.