Foto: A. Moncho Sirera
Gata de Gorgos és un poble amb molta història. L’antic poble va néixer a la part nord del riu del Gorgos, enclavat entre aquest curs d’aigua i un barranc. Sabem que el poble ja s’havia eixamplat més enllà del Barranquet al segle XVII. A la fi de la dècada de 1930, després d’aixecar el pont de les Alcolaies, el poble va començar a expandir-se també a l’altra riba del riu.
Es pot considerar que la llera del riu Gorgos és l’epicentre, la mare de la localitat actual i avui segueix sent un dels punts més importants del municipi.
Gata compta amb paratges extraordinaris, vivim envoltats de natura i un dels nostres tresors més preuats és el riu. Encara que la major part de l’any romangui sec, representa un orgull per a Gata. La seva llera es converteix en una zona natural fantàstica i els xiquets i xiquetes troben en ell un lloc màgic en què conviure amb la natura.
Al segle XIX, Gata va encunyar un altre punt clau en la seva història: l’auge del comerç de la pansa. Això va fer que canviara la geografia, ja que es van incrementar les construccions típiques de la zona per conrear el raïm amb un element principal: Els riuraus. La seva funció principal era protegir la pansa de la pluja. Estan orientats cap al migdia i molts estan adossats a la casa de camp. Aquestes casetes també solien comptar amb pou i un forn per fer pa i “coques”, element gastronòmic molt característic de la Marina Alta.
Foto; A. Moncho Sirera
Les coques s’elaboren a base de farina, llevat, aigua, oli i sal. Són bases de 5 a 10 centímetres sobre les quals es col·loquen diferents ingredients. Les més típiques són les de “mullador” (pebrera, tomaca i albergínia), encara que també trobem usualment les de ceba i pèsols, la d’herbes o tomaca, entre d’altres.
Durant aquests anys Gata també va registrar un increment en el comerç de productes elaborats amb “llata”. La “llata” és el palmell del margalló emblanquinada i assecada.
Ara per ara, encara podem trobar botigues d’artesania i regal, ja que a Gata la tradició continua ben viva. Si busques un cabàs, un barret o una cistella realitzada amb materials naturals a Gata ho trobaràs.
Els motors econòmics de la població van ser sens dubte aquest comerç i la producció de la pansa, que es van veure molt beneficiats amb l’arribada de l’tren.
Gata està més viva que mai i les seves tradicions també. Recordem ferventment als nostres avantpassats. Encara que som un poble amb molta innovació, no deixem de banda les nostres costums ni el llegat ens van deixar.
Font: “Toponímia dels pobles valencians: Gata de Gorgos” de Joan Giner Monfort.